dimarts, 27 de maig de 2008

Calendari verd de maig


dijous, 15 de maig de 2008

Pel poble del Cabanyal!

Veieu aquesta darrera crònica sobre el Cabanyal ben i ben interessant!
Pitja ací!


divendres, 25 d’abril de 2008

300 + 1

300 + 1 anys amb la boca tapada, amb les mans fermades i amb els ulls clucs. I encara hi ha qui ho nega o mira cap a una altra banda...

Però l’esperit hi roman i pot renàixer demà mateix!


l
l
l
l
l
l
l
l
l


Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones,
renaix la llum divina, no canta per ses branques l’ocell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
O vida, o noble sort!
l
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les.
Aniran per la ventada com l’au dels temporals...

divendres, 11 d’abril de 2008

Calendari verd, d'abril!


dimecres, 9 d’abril de 2008

És possible: Salvem el Cabanyal!


[Feu-ho conèixer a tanta gent com pugueu!]


Arquitectura se mueve i la Xarxa d'Organitzacions de la UPV seran dijous de vesprada (dia 10 d'abril) i divendres tot el dia (dia 11 d'abril) en la porta de la Casa de l'Alumne i en l'Àgora de la Universitat Politècnica de València arreplegant signatures per a mostrar el nostre desacord amb la destrucció del Cabanyal per la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez.

El col·lectiu Salvem el Cabanyal està prou tocat però aquesta iniciativa, si més no, els ha alegrat i ens han donat tot el suport.






Salvem el Cabanyal



Manifest:
Aquests col·lectius de la Universitat Politècnica de València volem expressar el nostre desacord amb:

1- La resolució de la sentència que es va fer pública el 13 de març passat en què el Tribunal Suprem resolgué a favor de l’Ajuntament en tant que aprovà la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez cap al Passeig Marítim.
2- Les conseqüències que comporten l’execució del projecte de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a partir de l’estació fins al Passeig Marítim:

· La divisió de la barriada del Cabanyal en dos per un carrer (la prolongació de l’avinguda) de 48 metres, la franja que derrocarà una part de la barriada aconseguirà els 106 metres d’amplària, espai afegit que permetrà amb posterioritat disposar de sòl per a noves edificacions que es preveuen de cinc a sis altures i amb una morfologia ben diferent de la caracteritza les del Cabanyal-el Canyamelar.

· La destrucció de 450 immobles (almenys un centenar estan catalogats com a protegits pel Pla d’Ordenació Urbana de 1988), que agrupen un total de 1.600 habitatges.

· L’afectació per derrocament de més de 25.000 m2 de la part de la barriada declarada Conjunt Històrico-Artístic protegit.

· La destrucció de la senya històrica més singular de la barriada, com és, la seua trama urbana.

· La destrucció de l’edifici més singular del Cabanyal: la Llotja dels Pescadors. I el fet de deixar fora de catalogació l’altre més representatiu de l’àmbit: l’Església del Roser.

3- La degradació patida, en molts casos irreversible, efectuada a consciència pels poders polítics.

4- L’exclusió social dels seus habitants.

Exigim:
1- El compliment de les lleis:

1978 - D’altra banda l’article 46 del text constitucional disposa que: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, de qualsevol règim jurídic i titularitat.

L’article 4 sobre la col·laboració entre les administracions públiques en el punt 2 diu: Les entitats locals estan obligades a protegir i a fer conèixer els valors del patrimoni cultural existent en l’àmbit cultural respectiu. Els correspon especialment:

a) Adoptar les mesures cautelars que calguen per a evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural.
b) Comunicar a l’administració de la Generalitat qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social de què siguen objecte aquests béns, així com les dificultats i necessitats qualsevol ordre que tinguen per al compliment de les obligacions establides en la present llei.

1985 - Llei de patrimoni històric de 1985, la finalitat del qual és salvaguardar els béns d’interès cultural i històric.

1993 - El Govern Valencià, per Decret de 3 de maig de 1993 (BOE del 10-05-1993, número 2020) declara Bé d’Interès Cultural (segons sentència 17/1991 de 31 de gener del Tribunal Constitucional segons el qual s’estableix que correspon a les comunitats autònomes emetre la declaració formal de Bé d’Interès Cultural) el Conjunt Històric de València en què s’inclou el del Cabanyal

1998 - La llei 4/1998 11 de juny de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià, en el seu preàmbul diu: El patrimoni cultural valencià és una dels principals senyes d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l’integren constitueixen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i enriquiment de qual correspon a tots els valencians i, especialment a les institucions i als poders públics que els representa.

2 - Un nou PERI que respecte les lleis vigents a la comunitat autònoma de València, moltes esmentades anteriorment.

3- La revaloració i la recuperació de l’entorn urbà i social.


Ho organitza:
Xarxa d’Organitzacions de la UPV
Arquitectura es mou.
www.arquitecturasemueve.es/xarxa/index.htm
www.arquitecturasemueve.es


Informació compilada a partir de:
PERI Cabanyal-Canyamelar
Diari El País
Diari Las Provincias
Cabanyal Portes Obertes

divendres, 28 de març de 2008

El Cabanyal, tocat de mort!

FINS ON ARRIBAREM? FINS ON?
- - - - -
El Suprem espanyol autoritza la destrucció de la barriada del Cabanyal
Desestima el recurs de cassació de la plataforma Salvem el Cabanyal, que entén que la reforma destruirà el patrimoni de la barriada
El Tribunal Suprem espanyol va desestimar ahir els recursos de cassació de l’associació de veïns Pavimar i de la plataforma Salvem el Cabanyal, i va autoritzar el projecte de l’Ajuntament de València, de perllongar l’avinguda de Blasco Ibáñez pel barri del Cabanyal. Ara, el tribunal no farà públics els arguments del veredicte fins d’aquí unes setmanes. Amb això, Salvem el Cabanyal assegura que la reforma urbanística exterminarà una de les àrees més entranyables de València.Mentre, ara, la Plataforma diu que batallarà per defensar els interessos dels propietaris dels habitatges que s’han d’expropiar, la batllessa de València, Rita Barberà, es va comprometre ahir a accelerar tant com pogués l’ampliació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a mar. I mentre la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, va demanar a l’Ajuntament de València que s’ho pensés bé abans de desfer la trama urbana del barri del Cabanyal, Isaura Navarro, d’IdPV, va constatar que Rita Barberà tenia via lliure per a especular al Cabanyal i va acusar la justícia de no ser independent del poder polític. Però el representant del Bloc, Ximo López, va advertir a Barberà que no tenia pas un xec en blanc per a destruir el patrimoni de la ciutat.
Cronologia dels fets
La confrontació entre l’ajuntament i la plataforma ja fa anys que dura. El consistori va començar a tramitar la reforma urbanística el 1998, però no va ser fins el 2001 que el Consell i l’Ajuntament de València la van aprovar. De bon principi, Salvem el Cabanyal s’hi va oposar adduint que la reforma no es podia fer perquè afectava un bé d’interès cultural. Llavors el TSJ valencià va dictaminar, el 2004 la paralització cautelar del pla. Però, al final, va considerar l’actuació perfectament legítima i que contribuiria eficaçment a l’ordenació urbana. La sentència del tribunal també feia valer que el pla respectava la Llei de Patrimoni, i que no modificava l’estructura urbana.
Aleshores l’associació de veïns Pavimar i Salvem el Cabanyal van presentar un recurs de cassació al TSJ valencià, que el va refusar, al·legant que un recurs de cassació només es podia acceptar en cas d’infracció d’una norma estatal, no pas de normes valencianes com el decret de protecció del barri i el PEPRI. En vist d’això, totes dues entitats van presentar un altre recurs de cassació al Suprem espanyol, que ahir el va desestimar.
[Font: Vilaweb]
ç
ç
Vídeos molt interessants:

dimecres, 26 de març de 2008

Crespells

Acabe de cercar per Internet la recepta vertadera dels crespells de Mallorca. I no m’estranya gens que m’isqueren durs com un cudol el dia de la calçotada... no posàrem ni sagí, ni oli ni res de res; només farina i aigua… sinònim gairebé de pedra!
Vet ací la recepta que toca… us la recomane ara per Pasqua, quan són típics, són deliciosos!


CRESPELLS
1 kg de farina.
4 rovells d’ou.
300 g de sagí.
600 g de sucre.
1 got d’aigua.
1 got d’oli d’oliva.
3/4 de got de suc de taronja.
Llima ratllada.


Mescleu tots els ingredients, fins aconseguir una massa homogènia i que no s’aferre a les mans. El sagí es pot fondre. Estireu, talleu i coeu al forn a 190 ºC vora 5 minuts.
--------
Els crespells a Mallorca, són pastes seques fetes, bàsicament, amb farina, rovell d’ou, sagí i oli d’oliva i sucre. De vegades s’hi afegeix suc de taronja i ratlladura de taronja i de llima. La massa ha de ser suau i ha de tenir una gruixa devers 1 cm. Les formes són molt diferents i les més típiques tenen forma de flor, de cor, d’estel de sis puntes i de rombe. El seu origen és jueu. Es coneix que es relaciona amb unes pastes seques o galetons fets sense rent, que es consumien durant la Pasqua hebrea i que simbolitzaven el pa àzim que els israelites s'emportaren quan abandonaren Egipte. Pel que fa a la forma, una de les més corrents és l’estel de sis puntes, anomenat estel de David pels jueus, o segell de Salomó pels musulmans. Aquest hexàgon d’inspiració judeomusulmana format per dos triangles superposats també el trobem a la rosassa major de la Seu de Mallorca i de València.