Tantes me'n digues

Calendari verd de maig

2008-05-27T12:46:00.002+02:00

Pel poble del Cabanyal!

2008-05-15T13:18:00.007+02:00

Veieu aquesta darrera crònica sobre el Cabanyal ben i ben interessant!
Pitja ací!

300 + 1

2008-04-25T14:42:00.009+02:00

300 + 1 anys amb la boca tapada, amb les mans fermades i amb els ulls clucs. I encara hi ha qui ho nega o mira cap a una altra banda...

Però l’esperit hi roman i pot renàixer demà mateix!

El pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones,

renaix la llum divina, no canta per ses branques l’ocell que encaptivam;

el crit sublim escolta de l’àguila marina,

o del voltor que puja sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l’infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les.

Aniran per la ventada com l’au dels temporals...

Calendari verd, d'abril!

2008-04-11T10:48:00.002+02:00

És possible: Salvem el Cabanyal!

2008-04-09T09:42:00.004+02:00

[Feu-ho conèixer a tanta gent com pugueu!]

Arquitectura se mueve i la Xarxa d'Organitzacions de la UPV seran dijous de vesprada (dia 10 d'abril) i divendres tot el dia (dia 11 d'abril) en la porta de la Casa de l'Alumne i en l'Àgora de la Universitat Politècnica de València arreplegant signatures per a mostrar el nostre desacord amb la destrucció del Cabanyal per la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez.

El col·lectiu Salvem el Cabanyal està prou tocat però aquesta iniciativa, si més no, els ha alegrat i ens han donat tot el suport.

Salvem el Cabanyal

Manifest:
Aquests col·lectius de la Universitat Politècnica de València volem expressar el nostre desacord amb:

1- La resolució de la sentència que es va fer pública el 13 de març passat en què el Tribunal Suprem resolgué a favor de l’Ajuntament en tant que aprovà la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez cap al Passeig Marítim.
2- Les conseqüències que comporten l’execució del projecte de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a partir de l’estació fins al Passeig Marítim:

· La divisió de la barriada del Cabanyal en dos per un carrer (la prolongació de l’avinguda) de 48 metres, la franja que derrocarà una part de la barriada aconseguirà els 106 metres d’amplària, espai afegit que permetrà amb posterioritat disposar de sòl per a noves edificacions que es preveuen de cinc a sis altures i amb una morfologia ben diferent de la caracteritza les del Cabanyal-el Canyamelar.

· La destrucció de 450 immobles (almenys un centenar estan catalogats com a protegits pel Pla d’Ordenació Urbana de 1988), que agrupen un total de 1.600 habitatges.

· L’afectació per derrocament de més de 25.000 m2 de la part de la barriada declarada Conjunt Històrico-Artístic protegit.

· La destrucció de la senya històrica més singular de la barriada, com és, la seua trama urbana.

· La destrucció de l’edifici més singular del Cabanyal: la Llotja dels Pescadors. I el fet de deixar fora de catalogació l’altre més representatiu de l’àmbit: l’Església del Roser.

3- La degradació patida, en molts casos irreversible, efectuada a consciència pels poders polítics.

4- L’exclusió social dels seus habitants.

Exigim:
1- El compliment de les lleis:

1978 - D’altra banda l’article 46 del text constitucional disposa que: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, de qualsevol règim jurídic i titularitat.

L’article 4 sobre la col·laboració entre les administracions públiques en el punt 2 diu: Les entitats locals estan obligades a protegir i a fer conèixer els valors del patrimoni cultural existent en l’àmbit cultural respectiu. Els correspon especialment:

a) Adoptar les mesures cautelars que calguen per a evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural.
b) Comunicar a l’administració de la Generalitat qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social de què siguen objecte aquests béns, així com les dificultats i necessitats qualsevol ordre que tinguen per al compliment de les obligacions establides en la present llei.

1985 - Llei de patrimoni històric de 1985, la finalitat del qual és salvaguardar els béns d’interès cultural i històric.

1993 - El Govern Valencià, per Decret de 3 de maig de 1993 (BOE del 10-05-1993, número 2020) declara Bé d’Interès Cultural (segons sentència 17/1991 de 31 de gener del Tribunal Constitucional segons el qual s’estableix que correspon a les comunitats autònomes emetre la declaració formal de Bé d’Interès Cultural) el Conjunt Històric de València en què s’inclou el del Cabanyal

1998 - La llei 4/1998 11 de juny de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià, en el seu preàmbul diu: El patrimoni cultural valencià és una dels principals senyes d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l’integren constitueixen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i enriquiment de qual correspon a tots els valencians i, especialment a les institucions i als poders públics que els representa.

2 - Un nou PERI que respecte les lleis vigents a la comunitat autònoma de València, moltes esmentades anteriorment.

3- La revaloració i la recuperació de l’entorn urbà i social.

Ho organitza:
Xarxa d’Organitzacions de la UPV
Arquitectura es mou.
www.arquitecturasemueve.es/xarxa/index.htm

www.arquitecturasemueve.es

Informació compilada a partir de:
PERI Cabanyal-Canyamelar
Diari El País
Diari Las Provincias
Cabanyal Portes Obertes

El Cabanyal, tocat de mort!

2008-03-28T10:03:00.013+01:00

FINS ON ARRIBAREM? FINS ON?

- - - - -

El Suprem espanyol autoritza la destrucció de la barriada del Cabanyal

Desestima el recurs de cassació de la plataforma Salvem el Cabanyal, que entén que la reforma destruirà el patrimoni de la barriada

El Tribunal Suprem espanyol va desestimar ahir els recursos de cassació de l’associació de veïns Pavimar i de la plataforma Salvem el Cabanyal, i va autoritzar el projecte de l’Ajuntament de València, de perllongar l’avinguda de Blasco Ibáñez pel barri del Cabanyal. Ara, el tribunal no farà públics els arguments del veredicte fins d’aquí unes setmanes. Amb això, Salvem el Cabanyal assegura que la reforma urbanística exterminarà una de les àrees més entranyables de València.Mentre, ara, la Plataforma diu que batallarà per defensar els interessos dels propietaris dels habitatges que s’han d’expropiar, la batllessa de València, Rita Barberà, es va comprometre ahir a accelerar tant com pogués l’ampliació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a mar. I mentre la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, va demanar a l’Ajuntament de València que s’ho pensés bé abans de desfer la trama urbana del barri del Cabanyal, Isaura Navarro, d’IdPV, va constatar que Rita Barberà tenia via lliure per a especular al Cabanyal i va acusar la justícia de no ser independent del poder polític. Però el representant del Bloc, Ximo López, va advertir a Barberà que no tenia pas un xec en blanc per a destruir el patrimoni de la ciutat.

Cronologia dels fets

La confrontació entre l’ajuntament i la plataforma ja fa anys que dura. El consistori va començar a tramitar la reforma urbanística el 1998, però no va ser fins el 2001 que el Consell i l’Ajuntament de València la van aprovar. De bon principi, Salvem el Cabanyal s’hi va oposar adduint que la reforma no es podia fer perquè afectava un bé d’interès cultural. Llavors el TSJ valencià va dictaminar, el 2004 la paralització cautelar del pla. Però, al final, va considerar l’actuació perfectament legítima i que contribuiria eficaçment a l’ordenació urbana. La sentència del tribunal també feia valer que el pla respectava la Llei de Patrimoni, i que no modificava l’estructura urbana.

Aleshores l’associació de veïns Pavimar i Salvem el Cabanyal van presentar un recurs de cassació al TSJ valencià, que el va refusar, al·legant que un recurs de cassació només es podia acceptar en cas d’infracció d’una norma estatal, no pas de normes valencianes com el decret de protecció del barri i el PEPRI. En vist d’això, totes dues entitats van presentar un altre recurs de cassació al Suprem espanyol, que ahir el va desestimar.

[Font: Vilaweb]

Vídeos molt interessants:

Expropiacions forçoses al Cabanyal

Salvem el Cabanyal (Ja en tenim prou)

Autòctons del Cabanyal

El Cabanyal: una barriada amenaçada

Cante per la Punta (Òscar Briz)

Crespells

2008-03-26T11:51:00.003+01:00

Acabe de cercar per Internet la recepta vertadera dels crespells de Mallorca. I no m’estranya gens que m’isqueren durs com un cudol el dia de la calçotada... no posàrem ni sagí, ni oli ni res de res; només farina i aigua… sinònim gairebé de pedra!

Vet ací la recepta que toca… us la recomane ara per Pasqua, quan són típics, són deliciosos!

CRESPELLS

1 kg de farina.

4 rovells d’ou.

300 g de sagí.

600 g de sucre.

1 got d’aigua.

1 got d’oli d’oliva.

3/4 de got de suc de taronja.

Llima ratllada.

Mescleu tots els ingredients, fins aconseguir una massa homogènia i que no s’aferre a les mans. El sagí es pot fondre. Estireu, talleu i coeu al forn a 190 ºC vora 5 minuts.

--------

Els crespells a Mallorca, són pastes seques fetes, bàsicament, amb farina, rovell d’ou, sagí i oli d’oliva i sucre. De vegades s’hi afegeix suc de taronja i ratlladura de taronja i de llima. La massa ha de ser suau i ha de tenir una gruixa devers 1 cm. Les formes són molt diferents i les més típiques tenen forma de flor, de cor, d’estel de sis puntes i de rombe. El seu origen és jueu. Es coneix que es relaciona amb unes pastes seques o galetons fets sense rent, que es consumien durant la Pasqua hebrea i que simbolitzaven el pa àzim que els israelites s'emportaren quan abandonaren Egipte. Pel que fa a la forma, una de les més corrents és l’estel de sis puntes, anomenat estel de David pels jueus, o segell de Salomó pels musulmans. Aquest hexàgon d’inspiració judeomusulmana format per dos triangles superposats també el trobem a la rosassa major de la Seu de Mallorca i de València.

El verd de març

2008-03-06T13:10:00.005+01:00

Vet ací el tercer mes del Calendari verd… tot i el fred i el vent que ens atupa de valent a hores d’ara, la primavera és a una passa a tocar. Les Falles marcaran el canvi d’estació i ens començarà a bollir la sang. La temporada de calçots ha començat, els espàrrecs de marge estan en l’època d’esplendor i els cítrics estan més dolços i àcids que mai. Aprofiteu ara els espinacs si és que us agraden. L’alvocat i el kiwi, malgrat no es conreen gaire al nostre país, estan també de temporada i podeu fer-ne milanta plats.

Bon profit!

I us regale una recepta dolcíssima amb llima. Una mena de melmelada, de salsa anglesa dolça de llima que podeu posar damunt pa torrat, damunt una coca dolça, amb un iogurt o amb un formatge fresc. La lemon curd.

LEMON CURD

Ingredients

- 250 g de sucre

- 75 de mantega

- El suc de 3 o 4 llimes

- Ratlladura de dues llimes

- 3 o 4 ous deixatats*

Preparació

Poseu els ingredients en un cassó al bany maria, a foc suau, i remeneu-los fins que quede espessa. Veureu, mentre l’aneu fent, quina aroma que deixa anar per la cuina. Poseu-la en pots de confitura escaldats amb aigua bullenta i tapeu-los. Us durarà més d’una quinzena de dies. (Mireu-la a: http://www.flickr.com/photos/eggsonsunday_blog/2271754482/ )

*dissolts, batuts.

El rebost de febrer

2008-02-06T10:41:00.000+01:00

Si parlem de fruita i verdura de temporada, el segon més de l’any ve més carregat encara que el gener.

Si transformem aquest verd en plats cuinats us recomane uns farcellets de bleda amb formatge de cabra, una crema de col, una truita d’espàrrecs de marge, coliflor ofegada amb panses i pinyons o simplement pasta amb espinacs (deliciosa!).

Si voleu, alguna d’aquestes receptes només cal que m’ho digueu i, si en teniu d’altres, és l’hora de comentar-les!

[Com al gener, el símbols play, forward, pause es refereixen a la collita: inici, plena, final].

Anècdotes

2008-02-01T15:08:00.000+01:00

En les classes de llengua que faig em passen anècdotes molt bones amb els adults. Tinc un alumne que sempre renega, tot i que, la majoria de les voltes no té ni miqueta ni gens de raó. Un altre que no s’adona de res, pobret. A poc a poc, i més de 5 vegades li expliques les coses, amb pausa i molts exemples, que els altres ja han agafat feia mitja hora. Però despús-ahir en va passar una de molt bona:

Parlàvem del nom de les parts del cos i arribà un moment que els expliquí que entre la mà i el braç hi ha el ‘canell’ [en cast. muñeca].

— Açò que hi ha entre el braç i la mà és el ‘canell’ (mentre em tocava en aquell moment el canell dret per fer-los més pràctica l’explicació) .

De sobte, la meua alumna molt innocentment preguntà amb un català macarrònic ―on de vegades insereix paraules com ‘always’, ‘but’ o ‘nothing’ (la xiqueta va estudiar anglès i li ha quedat marcat)-:

— Aquesta és el ‘canell’ (mentre assenyalava el canell dret), però aquesta es diu ‘muñeca’, no? (mentre assenyalava l’esquerre).

No vaig poder evitar que la classe esclafira de rialles. I la veritat és que això no m’agrada gens que passe però aquesta n’era una de bona. I jo, tot i no insinuar el mínim somriure, li vaig dir, també molt ‘tendrament’:

— No, Isabel, les parts del cos que tenim repetides solen tenir el mateix nom: la mà (l’esquerra o la dreta), el peu (el dret i l’esquerre), etcètera.

Els meus alumnes encara es pixaven més de riure. Riu que te riu. La pobra quedà un poc escalivada, però la pregunteta i els seus gests van ser de repica’m el colze.

El rebost de gener

2008-01-22T12:27:00.000+01:00

Si parlàrem de fruita i verdura de temporada, molt poca gent ens diria què és el que es cull en cada mes de l’any. Els nostres avis i àvies són una de les fonts més fiables per a esbrinar si és època de tomata, de bajoca o d’albergina. D’altra banda, el verd de temporada és més sa i ens proporciona un gust més autèntic, entre altres coses. Per açò, ja val la pena decantar-s’hi.

Ací us presente, i si no passa res serà el primer de dotze capítols –tants com mesos l’any-, la fruita i la verdura de temporada del mes de gener.

El símbols (play, forward, pause) es refereixen a la collita: inici, plena, final.

(Qualsevol aportació serà ben agraïda! xD )

L’arròs rossejat

2008-01-17T13:07:00.000+01:00

Avui em quedaré sense.

El meu menú serà de lluç i creïlles bollides. Però ho volia compartir amb vosaltres, malgrat només siga una foto.

I, posats a compartir, un dia d’aquests us passaré la recepta per si us encoratgeu a fer-ho (és un plat prou calòric i us el recomane sobretot a l’hivern i a la tardor, acompanyat d’una bona ensalada valenciana i, per a les postres, taronja).

A Torrent és tradicional fer-lo el segon dia de Nadal (amb les restes de l’Olla), el dia de Sant Antoni –avui- i el dia de Sant Blai –3 de febrer-.

Bon profit! (Tant si en mengeu com si no).

«A Sant Antoni, un pas de dimoni»

2008-01-16T12:34:00.000+01:00

Avui és la vespra de Sant Antoni. Sant Antoni del porquet que li diem els valencians. Just en encetar l’any, espere amb il·lusió aquesta festa modesta però que conserva l’arrel pagana de centúries enrere (a les antípodes de la majoria, que no totes, de les manipulades Falles o Fogueres oficials). Vora mitjanit l’encesa d’una foguera marca el començament de la festa. Tot hi cap: de fusta vella fins a llenya de la més bona. La vetlada se sol acompanyar d’un entrepanet d’embotit (blanc i negre valencià –per a qui no ho sàpia: un entrepà de botifarra de ceba i llonganissa-) i un bon got de vi. Un arròs rossejat (o arròs al forn en altres pobles) marca l’àpat de migjorn de l’endemà que, a ma casa, no faltava mai a taula.

La pobra festa de Sant Antoni ha anat perdent força a Torrent -la meua àvia em contava que dia de Sant Antoni del porquet a Torrent hi havia porrat, la gent anava ben mudada i a la nit les guitarres i els gots de vi no deixaven ni un segon lliure a la tristor, ans al contrari: cançons verdes (ben paganes i ben poc cristianes) s’oïen per tota la barriada de la Foieta on celebraren la vespra i la diada d’aquest protector dels animals-, emperò a uns altres pobles valencians la festa de Sant Antoni ha anat creixent durant els anys i fent-se més popular i estimada

Us recomane, si teniu ganes de passar-ho bé, que acudiu a algun dels indrets on anit encendran fogueres. I, simplement, deixeu-vos emportar…

Els pobles valencians més coneguts que ho celebren: La Foieta (Torrent, l’Horta); Canals (la Costera); Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta); Cinctorres, Portell, Forcall, Herbers, Villores, Vilafranca, la Mata, Olocau del Rei (els Ports)…

Va de jota!

2007-11-28T11:36:00.000+01:00

::::::::::::::::::::::::::::::

El dimoni són les xiques,

lo que li han fet a Sant Pere!

Li han cosit uns saragüents

amb la bragueta darrere.

Dimonis les dones són,

que se'n riuen de Sant Pere!

Li volien fer un calçons

amb la bragueta darrere.

Els dimonis de les dones,

quina n'hi van fer a Sant Pere!

Que li van fer uns pantalons

amb la bragueta al darrere.

¹ Cançó arreplegada a l’Horta de València
² Cançó arreplegada a Mallorca
³ Cançó arreplegada al Baix Penedès

I vet ací les instruccions de la torrada...

2007-10-30T12:54:00.000+01:00

Dijous, dia 1r de novembre (Tots Sants) a les 18h a la rotonda de l'avinguda del País Valencià, núm. 140 (si fa no fa).

La carn estarà comprada i en acabant ho dividirem entre els que siguem!

Torradeta per Tots Sants

2007-10-29T12:44:00.000+01:00

Faig un viatge fugisser a Torrent (arribaré dimecres a migdia i me'n torne divendres ben enjorn!) i, ja que no puc fer la festa de Tots Sants que prometí, organitze un berenar-sopar de torradeta a mitjan vesprada (per a aquells qui treballem l'endemà).

Serà molt senzillet. Serà a la meua caseta de Torrent i he pensat que podríem quedar a les 18 h a la rotonda de l'avinguda del País Valencià que hi ha a l'altura de ma casa (per als qui no ho coneguen els ho explique en acabant ). Farem una torradeta i vejam si el Julià ens fa un all-i-oli de codonya (al Montseny li isqué deliciós)!

Confirmeu-me qui veniu segur i qui ho té així aixà.

El més segur és que comprem carn en funció dels qui serem i en acabant dividirem les despeses (per això és IMPORTANT que em confirmeu qui vindreu!)

Us hi espere a tothom!

«Com fer ratlles dins l'aigua»

2007-10-18T14:57:00.000+02:00

Amb tanta aigua, caps de fiblons, trons i llamps aquesta illa cada dia s'assembla més a una del pacífic. No per tanta pluja us penseu que açò és un verger verd i florit (amb tot el respecte pel desastre del Verger!).

Aquesta aigua no aprofita per a res: s'esgola i regalla cap a la mar... L'altre dia, després de la primera ploguda i el fibló fort, en Suay i jo agafàrem unes marraixetes per a omplir-les d'aigua a la Font Coberta de Valldemossa (a la foto). Però no poguérem ni refrescar la boca. A la font no rajava més que una doll de cameta d'aranya. Res, ni un gotiu d'aigüeta.

Anàrem a una botiga de Deià (de camí de l'encisadora platja de fang i roca de Llucalcari) on ens cobraren la botella d'aigua a preu de whisky. Ho provaré el cap de setmana (aquesta setmana he alçat alguna marraixeta i botella per a omplir d'aquesta font, riu-te'n tu de l'aigua embotellada!). Suara, la temperatura és alteta per a ser mitjan octubre i el sol fa badar les pedres... enteneu aquest oratge?

D'altra banda, és un pecat no poder anar a la pre-party de dePRADAts, però allà em tindreu per Tots Sants, tant si plou, com si fa vent, com si nevarseja.

[No us perdeu aquest vídeo!]

Bon Nou d'Octubre, valencians!

2007-10-09T12:20:00.000+02:00

«DE SANT JAUME A SANTA ANNA

ELS JOVES PORTEN CALOR,

ES BARALLEN AMB L'AMOR

PER A NO FER MOCADORADA»

Glossa popular mallorquina

Diada del País Valencià

La Mocadorada del 9 d’Octubre, diada de Sant Donís, és un costum originari de la ciutat de València que consisteix a regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà amb la forma d'elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes. Al llarg de la història moltes comunitats, fins i tot pertanyents en àmbits culturals diferents i distants, han decidit dedicar una festa en honor als enamorats o, més genèricament, a l’amor. Aquest dia tots els qui senten que estan enamorats ho demostren de manera extraordinària per mitjà d'un present o regal (flors, dolços, llibres...) a la persona estimada. A la majoria de països de l’òrbita anglosaxona, el dia dels enamorats se celebra el 14 de febrer el Saint Valentine's Day. A la Xina, en canvi, el dia de l’amor se celebra tradicionalment el setè dia del setè mes del seu calendari lunar i s’anomena Qi Xi o Festa del Doble Set. Al Principat de Catalunya, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi i com a evolució de l’antiga Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona. Al País Valencià, en canvi, el dia dels enamorats és el 9 d’octubre, Diada de Sant Donís, coincidint amb les celebracions històriques de record a la data de fundació del Regne de València per part del rei En Jaume I.

Origen de la festivitat

La llegenda explica que quan el rei En Jaume va entrar a València el 9 d’octubre de 1238 després d’una estratègia de reconquesta que havia durat molts anys, els habitants de la ciutat van oferir a la seva esposa, la reina Na Violant d’Hongria, com a ofrena i senyal d’apreci, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica embolicat dins de mocadors de seda. El Nou d'Octubre, que coincidia amb la diada de Sant Donís, patró dels forners i pastissers, va començar a ser commemorada a partir de 1331 com a data de fundació del Regne de València i des d’aleshores s’ha anat celebrant sense interrupció. A partir dels segles XV al XVIII, les festes de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament d’uns coets especials, anomenats piulets i tronadors, del terrat de molts edificis i especialment de l’actual Palau de la Generalitat de València.

Amb l’arribada de Felip V, però, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells les festes del Nou d’Octubre, així com altres costums valencians. La història explica que, aleshores, el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró i alhora diversificar la seua oferta. Per això, crearen la Mocadorada: unes postres dolces que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses.

La Mocadorada

Avui consisteix és un mocador de roba agafat per les quatre puntes que conté tots aquests dolços artesans. El tronador i les piuletes estan fets a base de massapà. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna forma en record a aquests elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i s'ensucren. Les fruitetes són dolços fets de massapà cru de diferents colors i que tenen forma de diferents fruites i hortalisses (taronja, llima, meló...). Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats regalen la mocadorada a la persona estimada en senyal d’amor, imitant així el que feren els habitants de la València quan el rei Jaume I arribà a la ciutat. En algunes famílies, també es costum regalar la mocadorada als xiquets o a la mare. Malgrat que s’ha vinculat sempre als coets d’artifici i les fruites, la mocadorada ha estat vista també des d’un altre perspectiva. En efecte, hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal.

La Mocadorada, als Països Catalans

A Mallorca, no fa gaire temps que a la Serra de Tramuntana s'hi celebrava aquesta festa, però amb una data diferent (25 de juliol). Una prova d'això és la glossa popular mallorquina que hi ha al començament del post d'avui.

A l'Alcora (l'Alcalatén) se celebra la Mocadorada de Sant Vicent Ferrer (després del segon diumenge de Pasqua) i als Pirineus s'hi celebren romeries amb mocadorada en altres dates diferents a la de la ciutat de València.

La idea és la mateixa: uns confits embolcallats en uns mocadors que es regalen a la persona estimada, en una data significativa.

Una dada més per corroborar la mateixa cultura que compartim i que ens uneix.

+INFO

TV3: Compte enrere

2007-10-04T14:45:00.000+02:00

Fins dia 10 d’octubre té Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a tancar voluntàriament els repetidors que emeten el senyal de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Gràcies al Sr. Montilla, al Sr. Clos i al ninot indultat del Sr. Camps, som on som.

No escriuré ací la importància que tenen els mitjans de comunicació per a vertebrar un país (podeu anar a la seu del PP i demanar-los-ho: ells ben bé ho saben!). Aquest govern del PP és una al·legoria de la censura, l’autoodi i la corrupció. Un emblema ben aconseguit. I que m’empegueesc de pensar-hi.

Les declaracions del Sr. Camps responent les qüestions de Mònica Oltra (Compromís pel País Valencià) no tenen preu. Quan Oltra li demanà per les raons del tancament ell li amollà "que l’interès de la Justícia per a aplicar la legalitat, igual que es faria amb locals d’esbarjo que no tenen llicència d’activitat; no és una qüestió en absolut de la Generalitat, és la Justícia la que decideix el que s’ha de fer". Una sentència judicial que encara no existeix.

No hi ha paraules. Quina manera de carregar-se la democràcia. O és que, aquesta democràcia ja va nàixer corcada?

Què és «neutre»? Missatge a www.pagina26.com

2007-10-01T08:43:00.000+02:00

L’altre dia envií un missatge amb un suggeriment a un diari electrònic en català acabat de nàixer <http://www.pagina26.com/>. Havia vist que una de les seves seccions es deia «Comunitat Valenciana». Ja em veieu a mi suggerint-los que feren el favor de canviar aquesta nomenclatura antihistòrica i inventada de fa no res. Una de les raons que em donaren per mantenir aqueixa nomenclatura era pel tema oficial i de subvencions. Entesos. Si no us donen diners no podeu mantenir el web. Però, aleshores, no entenc la finalitat d’aquest web: Voleu continuar la inèrcia marcada per la Generalitat de València perquè us donen les subvencions i així ballar-los l’aigua? Això pareix.

És clar que voleu crear un mitjà innovador i veraç, però amb una plantilla vella feta per l’Administració (la majúscula no és merescuda!) més feixista i genocida de l’Estat espanyol!?

És curiós que fins i tot per a unes persones que fan un projecte en la llengua del país i volen crear un nou punt de referència informativa (s'autoanomenen Diari electrònic valencià) hagen de caure en les xarxes de control d’aquest PP polsós i antivalencià. I creguen, en conseqüència, que la denominació «neutra» és Comunitat Valenciana i les «marcades» són País Valencià o València. És trist que fins i tot aquells qui volen eixir de les urpes de l’estat caiguen en els seus paranys.

El poder (els estats, l’Església, etc.) fa crear «neutres» les coses que li interessen: del fet de ser heterosexual i tenir un comportament masculí o femení preestablit per no-sé-qui fins al fet d’usar el castellà com a llengua d’acollida o comunicació en el nostre País. I ens fan combregar tan si volem com si no volem.

Només, d’ací estant, us demane una mica de coherència. De més a més, perquè sóc conscient que allà treballa gent que creu en el país i que treballa de valent perquè la nostra societat siga més desperta. Posau fil a l'agulla i no caigueu en el que volen els qui no ens volen vius!

I és una crítica constructiva, us ho dic de cor!

+INFO:

La denominació «Comunitat Valenciana» era inexistent abans de l’Estatut d’Autonomia valencià aprovat fa devers vint-i-cinc anys. En canvi la denominació «València» és l’acurçament de la històrica «(Regne de) València» i feia referència a tot el territori valencià. La denominació «País Valencià» és de la darreria de 1700. Aquesta denominació nasqué com a renovació de l’antiga (Regne de València) en tant que ja no era regne, perquè no en tenia cap de propi. Com veieu, la que té menys fonament històric (de fet, no en té gens!) és la que han oficialitzat els nostres (ausades quin esgarrif!) polítics de torn.

Lletra a l’Arquebisbat i a l’Ajuntament de València

2007-09-28T14:48:00.000+02:00

A l'Arquebisbat i a l'Ajuntament de València

Davant el greu afront que suposa per a les víctimes del franquisme i les seues famílies, i per a la societat democràtica en general, la construcció a València per part de l’Arquebisbat de l’anomenat "macrosantuari", dedicat a les 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”, en un terreny públic de devers 4.000 m2 donat per l’Ajuntament de València, en el lloc més car de la ciutat i valorat en milions d’euros.

DENUNCIAM el següent:

1r - No poden considerar-se “innocents” membres d'una organització que com l'Església Catòlica, que es va aliar, entre uns altres, amb Hitler i el feixisme italià de Mussolini per a executar un colp d'estat criminal contra el govern legítim de la II República constituït després d'unes eleccions lliures i democràtiques, que va costar la vida de centenars de milers de persones...

2n - L'Església Catòlica, una vegada finalitzada la guerra, creà, juntament amb els militars colpistes, tota una indústria de repressió que va afectar a tots els sectors indefensos de la població: xiquets i xiquetes, persones majors, ferits, malalts, etc. i als demòcrates que havien defensat l'ordre constitucional, la llibertat i la democràcia, havent posant al servei de la maquinària repressora els seus edificis per a ser habilitats com a presons, i creant ex professo ordes religiosos d'hòmens i de dones per a exercir de carcellers i carcelleres.

3r - Entenem que el "macrosantuari" es construeix per a desviar l'atenció de l'immens horror que va ser la repressió del franquisme a València de què fan testimoniatge les 26.300 persones soterrades en les immenses Fosses Comunes del cementeri (moltes llançades sense ni tan sols un taüt), els camps de concentració creats per tots arreu, els Consells de Guerra Sumaríssims, etc.

D'altra banda, avui, després de 30 anys de democràcia, les víctimes del franquisme no han estat rehabilitades, ni jutjats els responsables i col·laboradors del genocidi i de la repressió, i ens trobam per contra que, després de 70 anys d'honors i reconeixements, els religiosos que van ferel colp d'estat han arribat, fins i tot, a ser canonitzats per l'Estat Vaticà, en una clara apologia del feixisme i del colpisme.

Davant aquesta situació,

EXIGIM la paralització immediata dels treballs del "macrosantuari" i la devolució a la ciutat del terreny donat per l'Ajuntament de València a l'Arquebisbat, de manera que siga l'esmentat terreny destinat a equipaments i serveis públics.

Podeu signar i trametre aquest manifest a l'enllaç següent: http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article121